del 13 de setembre al 20 de desembre de 2023

dimecres de 9 a 11 h

Aula 2.1

Durada: 26 hores

Pla docent

- Tenir una informació general sobre el desenvolupament de la civilització europea.
- Conèixer els esdeveniments i processos principals del període considerat.

del 13 de setembre al 20 de desembre de 2023

dimecres de 12 a 14 h

Aula 2.1

Durada: 26 hores

Pla docent

- Familiaritzar-se amb algunes de les obres més representatives de la Història de la Literatura Universal i poder conèixer de primera mà les qüestions que s’han considerat més rellevants en l’àmbit dels estudis literaris.
- Obres que s’estudiaran:
1. Dante Alighieri: Divina Comèdia (1304-1321)
2. Michel de Montaigne (1580-1588): Assaigs
3. William Shakespeare: Hamlet (1599-1600)
4. Choderlos de Laclos: Les amistats perilloses (1782)
5. Mary Shelley: Frankenstein (1819)
6. Herman Melville: Moby Dick (1851)
7. Charles Baudelaire: Les flors del mal (1857)
8. Leon Tolstoi: Guerra i Pau (1865-69)
9. William Faulkner: El brogit i la fúria (1929)
10. Konstandinos Kavafis: Poesia completa (1935)
11. Virginia Woolf: Mrs. Dalloway (1925)
12. Jorge Luis Borges: Ficciones (1944)
13. Marguerite Duras: L’amant (1984)

del 7 de febrer al 22 de maig de 2024

dimecres de 9 a 11 h

Aula 2.1

Durada: 26 hores

Pla docent

Aquesta assignatura es proposa com una introducció als temes fonamentals de la filosofia a través de les seves grans preguntes. Les interrogacions essencials, els grans problemes filosòfics (ésser humà i món, el coneixement, la naturalesa de la realitat, la recerca de la veritat, la llibertat i justícia, etc.), una gran part d’ells, incessants, encara oberts, serviran per aproximar a l’alumnat als eixos clau de la història i el present, el passat i l’actualitat, de la filosofia.

del 7 de febrer al 22 de maig de 2024

dimecres de 12 a 14 h

Aula 2.1

Durada: 26 hores

Pla docent

- Conèixer en profunditat les grans obres de l’Art universal, des de les seves característiques formals, sociològiques i històriques.
- Utilitzar i desenvolupar la capacitat d’observació i de reflexió sobre aquestes obres per obtenir les eines que ajudin a analitzar-les i comprendre-les de manera global.
Blocs temàtics:

- L’Acròpoli d’Atenes
- Temple de Hatshepsut a Deir el-Bahari
-Ara Pacis Augustae
-Absis de Sant Climent de Taüll
- Mesquita de Còrdova
- Capella degli Scrovegni o dell’Arena de Giotto
- El jardí de les Delicies de El Bosch
- Volta de la Capella Sixtina
- Frescos de la Galeria Farnese d’Annibale Carracci
- Palau i jardins de Versalles
- El tres de maig de Goya
- L’Eixample de Barcelona

del 13 de setembre al 20 de desembre de 2023

dimecres de 9 a 11 h

Aula polivalent

Durada: 26 hores

Pla docent

- Tenir una informació general sobre el desenvolupament de la civilització europea.
- Conèixer els esdeveniments i processos principals dels segles XX i XXI.

del 13 de setembre al 20 de desembre de 2023

dimecres de 12 a 14 h

Aula polivalent

Durada: 26 hores

Pla docent

Familiaritzar-se amb algunes de les obres més representatives de la Història de la Literatura Universal dels segles XX i XXI i poder conèixer de primera mà les qüestions que s’han considerat més rellevants en l’àmbit dels estudis literaris.
- Obres que s’estudiaran:
1. Joseph Conrad: El cor de les tenebres (1902)
2. August Strindberg: La sonata dels espectres (1907)
3. Primo Levi: Si això és un home (1947)
4. Samuel Beckett: Esperant Godot (1952)
5. Vladimir Nabokov: Lolita (1955)
6. Josep Pla: El quadern gris (1918-1966)
7. Paul Auster: Ciutat de vidre (1985)
8. Clarice Lispector: La passió segons G.H. (1964)
9. Truman Capote: A sang freda (1966)
10. Roberto Bolaño: Los detectives salvajes (1998)
11. Toni Morrison: La cançó de Salomó (1977)
12. W.G. Sebald: Austerlitz (2001)
13. Michel Houellebecq: El mapa i el territori (2010)

del 7 de febrer al 22 de maig de 2024

dimecres de 9 a 11 h

Aula 2.2

Durada: 26 hores

Pla docent

Aquesta assignatura es proposa com una aproximació dinàmica a qüestions i problemes filosòfics essencials per comprendre la contemporaneïtat filosòfica, entesa aquesta en sentit ampli des de la segona meitat del segle XIX fins a l’actualitat, així com des d’una perspectiva intercultural. Es presentaran autors i autores, debats influents i canvis teòrics i conceptuals en relació amb el seu ressonar intel·lectual i social com claus per entendre el nostre present.
Programa específic:
En aquesta assignatura es proposa donar compte d'una de les característiques més comunes i específiques de la filosofia contemporània. Aquesta característica consisteix a dur a terme un esforç per captar el que pugui haver-hi de diferent i singular en el present respecte al passat. Es tracta del que habitualment es coneix com a diagnòstic o ontologia crítica del present: què és el que som en l'actualitat? L'abordatge d'aquest tret propi de la filosofia contemporània es realitzarà de dues maneres complementàries i successives. En un primer moment, es posarà en obra un tipus d'abordatge en el qual es tractarà de mostrar el seu origen i desenvolupament històric i en el qual es tractarà igualment de mostrar quin és el seu sentit i si és suficient com a tasca filosòfica. A continuació, en un segon moment, es posarà en obra un altre tipus d'abordatge en el qual es tractarà de mostrar amb precisió un exemple concret de descripció del present. En particular, es vol donar compte de la societat moderna occidental com d'una societat que, en part almenys, és històrica i essencialment disciplinària. A més, ja es veurà que aquest fet pot connectar-se sense dificultats amb la manera com els Estats han gestionat la pandèmia de coronavirus en l'actualitat més immediata. Amb la finalitat de dur a terme el propòsit d'aquesta assignatura, serà fonamental utilitzar molt especialment l'obra de Michel Foucault (1926-1984), però també caldrà servir-se de referents clàssics com Immanuel Kant o Friedrich Nietzsche i de referents més recents com Noam Chomsky, Gilles Deleuze o Byung-Chul Han.

del 7 de febrer al 22 de maig de 2024

dimecres de 12 a 14 h

Aula 2.2

Durada: 26 hores

Pla docent

-Conèixer en profunditat les principals tendències artístiques que han anat apareixent al llarg dels segles XX i XXI.

-Conèixer les característiques formals, sociològiques i històriques de les grans obres d’art a partir del segle XX.

- Utilitzar i desenvolupar la capacitat d’observació i de reflexió sobre aquestes obres per obtenir les eines que ajudin a analitzar-les i comprendre-les de manera global.

del 13 de setembre al 20 de desembre de 2023

dimecres de 16 a 18 h

Aula 2.4

Durada: 26 hores

Pla docent

En aquesta assignatura es pretén aconseguir uns coneixements de conjunt sobre els processos que caracteritzen la història contemporània i el món actual. Analitzar correctament l’aportació històrica de les fonts audiovisuals i conèixer els esdeveniments i processos principals del període considerat.

del 13 de setembre al 20 de desembre de 2023

dimecres de 12 a 14 h

Aula 2.4

Durada: 26 hores

Pla docent

En aquesta assignatura es plantegen exercicis de comparatística entre la literatura i altres disciplines artístiques, o entre diferents literatures, o entre obres literàries concretes.

1. Teoria i pràctica de la novel·la distòpica (I)
2. Teoria i pràctica de la novel·la distòpica (II)
3. Del drama burgès a la reteatralització (I)
4. Del drama burgès a la reteatralització (II)
5. Em dic vermell, d'Orhan Pamuk. La mirada del retratat i l'art de l'Orient
6. L'obra mestra desconeguda de Balzac. La revolució estètica dels diàlegs entre artistas
7. Literatura i cinema (I)
8. Literatura i cinema (II)
9. Revistes literàries comparades (I)
10. Revistes literàries comparades (II)
11. Eugen Oneguin de A. Puixkhin i P. I. Txaikovski: de la novel·la en vers a l'òpera
12. Death in Venice de Th. Mann i B. Britten: de la narració a l'òpera
13. La novel·la criminal: Berna González Harbour i Lorenzo Silva

del 7 de febrer al 29 de maig de 2024

dimecres de 16 a 18 h

Aula 2.3

Durada: 26 hores

Pla docent

L’objectiu d’aquesta assignatura és proposar un marc teòric a partir del qual sigui possible desenvolupar un estudi comparatiu de les diverses formes culturals des d’una perspectiva prioritàriament filosòfica. Amb aquest propòsit, es començarà definint els termes principals del títol de l’assignatura (és a dir, “filosofia”, “forma” i “cultura”) tot diferenciant a cadascun d’ells dos sentits fonamentals i, a continuació, s’examinaran les connexions més rellevants entre les accepcions prèviament separades.

del 7 de febrer al 22 de maig de 2024

dimecres de 12 a 14 h

Aula 2.3

Durada: 26 hores

Pla docent

Aquesta assignatura té com a finalitat presentar una sèrie d'obres puntuals partint de la base del seu context històric i artístic però també del seu significat, o canvis de significat, en el temps i en l' espai. La reflexió del seu estudi gira entorn a la comparativa, és a dir, al voltant de la confrontació amb obres similars de la mateixa època, amb altres períodes de la Història de l' Art o bé del seu oblit al llarg del temps i la seva posterior recuperació com a eina d'estudi per a moviments artístics posteriors. Es presenten tretze obres en total que, per la seva singularitat, seran exposades a l' aula per diferents docents especialistes en la matèria.