del 17 de setembre al 17 de desembre de 2026

dijous de 17 a 19 h - Festiu: 24 de setembre

Sala d'Actes

Durada: 26 hores

Pla docent

Es donen a conèixer els fonaments ideològics del pensament religiós dels antics egipcis, mesopotàmics, grecs i romans en el marc del context històric, geogràfic i social.

Observacions

del 18 de setembre al 18 de desembre de 2026

divendres de 17 a 19 h - Festiu: 25 de setembre (pont per a l'alumnat de la Universitat de l'Experiència)

Sala d'Actes

Durada: 26 hores

Pla docent

Es donen a conèixer els fonaments ideològics del pensament religiós dels jueus en el marc del context històric, geogràfic i social. S’exposen també els moments més destacats en la seva evolució històrica.

Observacions

de l'11 de febrer al 13 de maig de 2027

dijous de 17 a 19 h - Festiu: 25 de març

Sala d'Actes

Durada: 26 hores

Pla docent

Es donen a conèixer els fonaments ideològics del pensament religiós dels primers cristians a les èpoques antiga i medieval en el marc del context històric, geogràfic i social. S’exposen també els moments més destacats en la seva expansió mediterrània.

Observacions

del 12 de febrer al 21 de maig de 2027

divendres de 17 a 19 h - Festius: 26 de març i 23 d'abril

Sala d'Actes

Durada: 26 hores

Pla docent

Es donen a conèixer els fonaments ideològics del pensament religiós de l’hinduisme i del budisme des del moment de la seva aparició a l’Índia i en la seva evolució posterior. S’exposen també els moments històrics més destacats en l'expansió d’aquestes religions pel subcontinent indi amb una especial atenció a la història més recent.

Observacions

del 17 de setembre al 17 de desembre de 2026

dijous de 17 a 19 h - Festiu: 24 de setembre

Aula S5

Durada: 26 hores

Pla docent

Es donen a conèixer els fonaments ideològics del pensament religiós dels musulmans en el marc del seu context històric, geogràfic i social. S’exposen també els moments més destacats en l’evolució històrica dels països islàmics.

Observacions

del 18 de setembre al 18 de desembre de 2026

divendres de 17 a 19 h - Festiu: 25 de setembre (pont per a l'alumnat de la Universitat de l'Experiència)

Aula S5

Durada: 26 hores

Pla docent

Es dóna a conèixer l’evolució dels fonaments ideològics del pensament cristià a l’època moderna, quan l’humanisme renaixentista, la revolució científica i els nous descobriments geogràfics van començar a donar respostes més naturals i a l’abast de la raó que entraven en contradicció amb la tradició cristiana fonamentada en la Bíblia. A més, fou també en aquest moment quan es va produir la fragmentació de la unitat de l’Església occidental i tingué lloc el concili de Trento. El curs es clourà amb una anàlisi de les postures de l’Església en algunes de les qüestions més “candents” del segle XXI.

Observacions

de l'11 de febrer al 13 de maig de 2027

dijous de 17 a 19 h - Festiu: 25 de març

Aula S5

Durada: 26 hores

Pla docent

L'assignatura introduirà a les principals idees, tant clàssiques com contemporànies, necessàries per a aproximar-se a la comprensió de les religions de la Xina i del Japó. Sobre la Xina, es farà un recorregut per les fonts clàssiques del seu pensament i religiositat (confucianisme, daoisme) i la recepció i adaptació del budisme, la seva religió popular (xenisme), a més dels rostres contemporanis dels fenòmens religiosos al país. Sobre el Japó, es tractarà la seva religiositat autòctona (xintoisme), la recepció i adaptació al país del budisme, les hibridacions filosòfico-religioses amb el cristianisme protestant (sobretot, entre els segles XIX i principis del XX) i l'empremta dels nous moviments religiosos.

Observacions

del 12 de febrer al 21 de maig de 2027

divendres de 17 a 19 - Festius: 26 de març i 23 d'abril

Aula S5

Durada: 26 hores

Pla docent

Es recuperen les veus dels grans perdedors del cristianisme dels primers segles, aquells que van veure com la institucionalització de l'Església i la seva imbricació amb el poder polític va implicar exclusió i marginació. Es tracta, per una banda, d’aquells als qui el discurs oficial va titllar d'“heretges” i d’“instrument del diable”. I, per altra banda, de les dones, doncs, en tant que “instigadores del Pecat Original”, es van veure excloses de les esferes del poder eclesiàstic i reduïdes al paper que les societats patriarcals mediterrànies els hi havien assignat des de sempre, malgrat el revolucionari missatge de Jesús als Evangelis, adreçat precisament als exclosos de la societat.

Observacions